dimarts, 3 de maig del 2011

Dillins 2 de maig

Bé ja quasi estem al dia del que hem anat fent. Al matí vam tenir uns tocs de gralla matiners a les 7 del matí a càrrec de n'Arnau Martínez i n'Aleix Mayans, quan tohom ja s'havia despertat, es grallers se n'han tornat a es llit. Ha sigut un dia complicat, havíem d'anar a la platja i plovia i ventejava. Hem hagut de recórrer a l'opció B : temps d'estudi al matí en lloc de la tarda, a veure si s'aclaria. I ruta cultural, esperant que sortís el sol per anar a ses platges d'anunci on s'estrella Damm anys enrera ha rodat espots de somni. El fort Marlborough que era la millor opció, uns quants quilòmetres de passadissos subterranis excavats en sa roca ( espai gran, cobert, amb el seu què...) però avui dilluns estava tancat. Llavors hem anat a l'opció C : fer el que bonament puguessim acceptant les dures condicions metereològiques. Ses xofers de ses autocars ens han dit d'anar a Trepulcó, un poblat talaiòtic prop de Maó. I això és el que hem fet mentre anava plovent a estones de tota manera, sempre amb la sort de que quan més plovia estavem a l'autocar. Com que teníem necessitats fisiològiques urgents, amb tanta gent - quan no és un , són dos si no tres- hem optat per anar a Maó, veure el convent del Carme convertit en mercat i dinar al costat d'uns serveis d'accés públic. El temps s'ha mantingut estable dins de la inestabilitat i llavors ... cap a la platja falta gent. No hem pogut anar a ses cales de Menorca, i mira que les hem cantat vegades!, i hem anat a cala Galdana ( una de les més urbanitzades, però que per nosaltres acostumats a la munió de gent de Salou, ens ha semblat com les cales de la costa Brava) on hi hem arribat cap allà les 4 de la tarda. Hem desparat tovalloles, ocupant bona part de la platja,uns quants han jugat a futbol, els més agosarats s'han banyat ( l'aigua estava a uns 15 º, però segons els banyistes passada la primera impressió s'hi estava molt bé i un se sentia relaxat... contra gustos no hi ha res escrit) . Al cap d'una horeta llarga d'estar en remull, la generació dels que ja passem dies dels trenta hem decidit que els pocs que quedaven a l'aigua ja en tenien prou d'aigua, calia eixugar-se, canviar-se i arribar nets i polits a s'autocar. Com que només hem vist unes ullades de sol i més aviat esllangaït que ni escalfava ni res de res, tot el grupet que primer ha protestat en saber que el dia de platja s'havia quedat reduït a un parell d'hores, ja ho han trobat del tot raonable. I carretera i manta cap a Sa Vinyeta on hem sopat (espaguetis amb salsa bolonyesa, i pollastre al forn acompanyat d'amanida i flam de xocolata).
I per últim, la última nit!!!!
Després de sopar, trobada a la sala polivalent on han començat els jocs amb alguna sorpresa inclosa per atots el novells de la coral. Estaven una mica nerviosos però ha sigut pitjor l'espera que la prova que cadascun d'ells ha hagut de fer. Ara ja són membres de ple dret de la Coral ( bé els cal continuar amb esforç i dedicació, o en paraules del savi senyor Txan hay que trabajal y esperal.
I quan ja tothom s'ha retratat, el director de la coral 2 vegades ( per ser massa intel.ligent i captar-ho a la primera) ha començat la sempre fantàstica discoteca on han acabat de cremar els cartutxos que els hi quedaven. El sarau ha durat fins les 2 de la matinada quan la coach leader ha intervingut de nou per apaivagar els ànims i deixar la possibilitat de quedar-se xerrant tranquil.lament o anar-se'n a les zones de silenci absolut, es a dir les habitacions. I tal i com l'experiència li ha demostrat any rera any, tothom ha anat caient, quedant ara - que son prop de les 4, una vintena de joves ( el 95% de batxillerat) mentre acabo aquesta fascinant crònica, Demà ens espera un dia llarg, perquè a les 7 hem de llevar-nos per estar nets i polits (nosaltres i les habitacions) a les 8 per esmorzar i poder marxar de Sa Vinyeta abans de les 9!!! A les 10 hem d'estar a Maó a punt d'embarcar. Només falten enganxar les fotografies, que ja les penjarà el Jordi, jo només he col.laborat en la part literària.
Es possible que rebeu la crònica i els fills a la vegada, peròhan estat uns dies molt intensos i ben viscuts.
Helena Gallart, Sa Vinyeta Ciutadella 3 de maig de 2011.

Diumenge 1 de maig

Al matí després d'esmorzar, els autocars ja ens esperaven per anar a fer una volta turística per s'illa. D'entrada vam parar a la naveta d'es Tudons, el monument funerari megalític més emblemàtic de s'illa. Com que era diumenge vam tenir la sort de tenir l'entrada gratuïta. El departament de socials va fer una aportació cultural en l'explicació per que tots poguessin gaudir de la meravella que teníem davant els ulls. Com estàvem davant d'un Patrimoni de la Humanitat que tenia més de 3000 anys d'antiguitat vam cantar la cançó Volem la Pau. Vam comprovar el poder amansidor de la música i totes les vaques de raça menorquina que estaven al tancat del costat van parar de rumiar en sec, van parar l'orella i no van aplaudir perque de moment encara no tenen aquestes habilitats. Un grup d'anglesos que ens va sentir perque passava per allí si que es va interessar quins eren els nostres orígens. Vam continuar cap a Fornells, al costat de Tramuntana, en la part més antiga (geologicament parlant) de s'illa. En l'extrem més septentrional hi ha una fortificació de l'època de l'ocupació anglesa que vam veure i visitar. I com que era diumenge la visita també va ser gratuïta. El paisatge tant pelat i pentinat de la serra, a causa de la tramuntana, ens recordava vivament el paisatge de Port Lligat i Cadaqués. També és una zona tocada per la Tramuntana. Abans de partir, però, com que ja eren prop de 2/4 de 2 vam menjar tot el que ens havia sobrat del vespre abans, menys les lioneses de crema, no fos cas. L'etapa final del viatge va ser la pujada a Es Toro , sa muntanya més alta ( té 320 mts, no us pensau) d'on es pot veure tota s'illa. Es conductor de s'autobús es va trobar amb parents que feien una comunió, i com que s'havien portat tant polits amb nosaltres vam obsequiar la comitiva amb un cant Son ses cales de Menorca... i a sa fieta l'Adrià Ortiz li va regalar una flor salvatge, acabada de collir.
I llavors, va arribar la sorpresa:arribats a Ciutadella vam anar a dinar en una pizzeria davant mateix del port amb unes vistes impressionants. Pizza Margherita i de Prosciutto amb funghi per tutti amb l'obligació de partir-nos-la amb el veí del costat per que la meitat la tenia d'un gust i l'altra meitat de l'altre. I per beure, aigua que fa la vista clara. La veritat és que quan es va amb un grup tant atractiu i en una temporada en que no sobren turistes hi ha establiments que s'avenen a fer-nos unes propostes d'allò més temptadores.... I tot i ser diumenge aquí vam haver de pagar el preu acordat per càpita. Ah! i les pizzes les podiem comptar entre les top ten del món mundial de les pizzes.
A la tarda vam arribar a Sa Vinyeta i van tenir una bona estona d'estudi. I després vam ser testimonis privilegiats de lo bé que s'ho van passar participant en la primera gimkama porca de la Coral de l'IES Torre del Palau.Tots havien de portar la roba més vella que tinguéssin i després era obligatori passar per la dutxa d'aigua calenta. Hi va haver proves de tota mena on l'enginy i les habilitats motrius jugaven un paper important: mossar una poma penjada amb les mans al darrera, cara passada per aigua i farina per buscar uns sugus, maria empastifada de nocilla que havia de relliscar per tota la cara, el pint ball de iogurt i l'abocament de l'aigua transportada amb una canyeta i abocada en una altre recipient... Els profes vam riure d'allò més veient el feliços que eren i com de bé s'ho passaven. Bé, i els xics de segon de batxillerat s'ho van currar d'allò més. Tots uns excel.lents líders per dirigir grups i el que calgui.
Després de sopar ( amanida d'arròs amb peix fregit acompanyat de patates fregides) hi va haver l'estona de reflexió un cop vam assistir a la història del senyor Txan que ple de saviesa sempre afirmava davant qualsevol situació demasiado plonto para decirl, hay que esperal y trabajal. La super leader coacher Lydia Campà els va convidar a pensar i reflexionar per ser millors persones....
I ara no m'estaré de dir-ho, aquests nois i noies tenen una sort immensa de poder viure aquestes experiències. Crec que els hi són molt profitoses, i el que es perden de classes recompensa amb escreix allò que poden viure. No us penediu pas i no passeu pena. La vanguardia del dimarts passat parlava de la importància dels coach leaders, i algunes empreses ja ho apliquen.... a canvi de fer unes sessions per una burrada d'euros, es clar. Aprenen a viure, a comportar-se, a acceptar-se , a buscar solucions davant reptes que apareixen, a ser solidaris, a ser empàtics, a ser agraïts i gratuïts..... A la Lydia i al Jordi mai els hi podrem estar prou agraïts ( ni el claustre de professors, ni els pares i mares d'aquests joves).
I així va ser com va anar més o ménys el diumenge.
Helena Gallart (professora de l'IES i mare de la Coral)

Dissabte 30 d'abril

El passat dissabte la Coral es va afegir espontàniament a la jornada de portes obertes dels jardins que envolten l'alberg-casa de colònies de Sa Vinyeta. Vam interpretar tres peces musicals i vam aprofitar l'ocasió per fer una mica de propaganda del concert que fèiem a la tarda a la parròquia de Maria Auxiliadora. Abans però van tenir una bona estona per treballar i estudiar.
A la tarda vam anar a fer una volta per Ciutadella. Van tenir una estoneta de temps lliure per vagarejar per ses voltes, la plaça de la catedral i Es Born. Havien d'anar en grups d'almenys 4 persones i els més joves ( els de primer i segon) havien d'anar amb algú dels més grans.
Ciutadella és molt polida i l'ambient és molt familiar i com dels pobles grans d'abans. Davant d'es Molí - que era a prop de l'església on actuàvem- sempre hi va haver ó mes professors de referència. I a l'hora acordada, com un clau, tots hi eren.
Després vam fer el concert on hi va haver una càlida acollida i bona comunicació amb el públic assistent. El públic assistent es va quedar bocabadat de les qualitats dels vostres fills i de la presentació molt dinàmica, així com del fet de tenir un repertori tant variat. A l'acabar ens van obsequiar amb un sopar amb entrepans, cocs amb tomàtiga per sucar, crestes de tonyina i fins i tot unes lioneses de crema -boníssimes- que es van encarregar de fer a casa seva unes 4 famílies de la comunitat. I com que no ens ho vam pas poder acabar, ens ho van donar. I contents per l'èxit de la cantada , tots cofois vam tornar cap a s'alberg. Quan passàvem davant les escales de sa catedral van tocar les 12 de la nit i tots ben disposats en fileres pertinents van cantar-li moltes felicitats a la Mariona ( de la camada dels Martínez Mata) que en feia 13. Per molts anys Mariona. I res més. Quan vam arribar a Sa Vineta, bonanit i tapa't.
I així més o menys va anar el dissabte.